Motivació i Esforç vs Fracàs Escolar

Tots coincidim en que ens resulta motivador aprendre allò que ens interessa o agrada i que, partint d'aquesta premissa,  la probabilitat de que adquirim nous aprenentatges és elevada, inclús quan les dificultats son significatives. Aquesta evidència vincula estretament i en una proporcionalitat directa els conceptes de motivació i esforç, això és un fet confirmat.

D’altra banda, l’alt percentatge de fracàs escolar també és un fet confirmat.

Podríem concloure doncs que el nostre model d’ensenyament-aprenentatge no desperta l'interés del nostre alumnat. Sé que el plantejament és altament simplista però, d’altra banda, crec que és un bon punt de partida. La part complexa ve amb l’anàlisi del per què d'aquesta aparent manca d'interés. Pot ser el model educatiu actual és anacrònic..., pot ser la gestió que fem del procés educatiu no es l’adequada... El que si és clar és que aquesta a divergència ens ha d'obligar a reflexionar.

Quan fem l’anàlisi de qualitat d’un procés de gestió hi ha un objectiu principal que és augmentar la satisfacció del client a partir de la millora contínua. Sembla que el model educatiu vigent, com a símil d’empresa, no compleix els requisits. Si féssim al nostre alumnat una enquesta formal per mesurar el seu grau de satisfacció com a clients els resultats no ens deixarien  en bona posició; de fet, el resultat de la fictícia enquesta el tenim: l’índex de fracàs escolar.

Què podem fer? Què faríem en una empresa?

En primer lloc, cal identificar les  necessitats reals dels nostres clients, el nostre alumnat; no les que nosaltres creiem que tenen si no les que tenen realment. No podem cobrir una necessitat adequadament si prèviament no ha estat  correctament identificada. Com ho fem? Fonamentalment,  Preguntant, Escoltant i Observant; en el nostre context, al nostre alumnat primerament, i a totes aquelles persones que puguin aportar idees de què esta passant i per què. 

En segon lloc, cal actuar per millorar el procés. Com ho podem fem? Aquesta és la pregunta del milió. Jo intento identificar un client amb un/una alumne/a, un/una alumne/a  amb una persona i cada persona amb les seves singularitats i, a partir d'aquí, treballar conjuntament el seu aprenentatge. Amb el sistema que tenim és complicat desenvolupar aquest nivell de personalització; la linealitat del sistema, la pròpia estructura de les escoles i la insuficient disponibilitat de recursos són pals a les rodes però es tracta d’anar introduint canvis, de treballar per l’assoliment de petites fites concretes i d'anar avaluant continuadament i conjunta en base a las premisses dites: Preguntar, Escoltar i Observar.  I, per damunt de tot, es tracta de no morir en l’intent!, de gestionar la pròpia energia per poder fer-ho amb entusiasme i positivisme.   

Us adjunto una animació RSA referent a una ponència feta per Sir Ken Robinson al 2010 sobre la necessitat de canvi del paradigma educatiu. En aquest vídeo Ken Robinson fa una genial síntesi cronològica i social sobre l’evolució del fet educatiu convidant-nos a reflexionar sobre la validesa del model actual; segur que l'heu vist, en cas contrari, us el recomano.

Bé aquí us deixo amb el vídeo, per que gaudiu del contingut i del continent